Petxines de la Cúpula de la Capella de la Mare de Deu de la Font

Petxines-cupula-Capella

Les petxines són l’espai triangular que ens permet passar de la part quadrada a la circular. Per mitjà dels arcs torals, amb el seu anell ens endinsen en la cúpula.

Simbòlicament el quadrat representa la terra i el cercle el cel.

Lògicament en la capella, com a lloc sagrat, la Mare de Deu ens convida a elevar la nostra mirada cap al cel que anhelem i esperem.

Com molt bé ens ho recorda en el tapís d’enguany el nostre volgut Vicente, gran devot de la Mare de Deu, a qui cantem: «… i per tu passem tots a la glòria».»

Les quatre petxines ens presenten a quatre dones de l’Antic Testament que ens ajuden a acollir les ensenyances de la Mare de Deu.

 

Raquel

I.- RAQUEL
Raquel (en llatí Rachel) és la segona esposa de Jacob i mare de dos dels seus dotze fills: Josep i Benjamí. Els esdeveniments sobre la seua vida els trobem en Gènesi 29-35.

En el llibre de Rut és recordada com a fundadora, junt amb la seua germana Lía, de la Casa d’Israel. De les dos germanes, dones de Jacob, provenen les dotze tribus d’Israel.

L’evangelista Mateu connecta el plor de Raquel pels seus fills amb el plor de les mares dels xiquets morts en la matança dels Innocents (Mt. 2,17-18) .

En el Missal Romà reformat del Vaticà II és recordada globalment entre «las santes dones, les alabances del qual canta l’Escritura».

Sense Raquel, mare de Josep, és impossible concebre la fertilitat i prosperitat del poble jueu a Egipte.»

 

Esther

II.- ESTER
Ester (en hebreu Ester, en grec Esther, en llatí de les dos formes) és la protagonista del llibre que porta el seu nom (relat de ficció) . La seua memòria es celebra el dia 1 de Juliol.

És de la tribu de Benjamí. Òrfena de xiqueta, deportada a Susa, és acollida pel seu tio Mardoqueu. Després de créixer en edat i bellesa és presentada al rei Asuero (485-465 a.C.) . És la preferida de les seues dones.

Coneixedora del decret d’extermini del seu poble preparat per Perdó, busca refugi en el Senyor (4,17) , li dirigix una fervorosa oració i es presenta davant del rei, conscient que el seu gest pot costar-li la vida. Coneixedor el Rei de la seua identitat hebrea i per consegüent la seua condemna de mort junt amb el seu poble, el rei desmunta la trama muntada per Perdó. Amb el seu gest aconseguix salvar al seu poble. És una dona exemplar que exposa la seua vida per a salvar al seu poble; de profunda pietat cap a Déu: en la tribulació es dirigix a ell amb el dejuni i l’oració. La seua història ens parla de la necessitat d’aconseguir una convivència entre pobles de races i religions diferents. Déu sempre està al costat del més dèbil.

Els cristians del medioevo van veure en Ester, Estela, prefiguració de la Stella Maris, de la Mare de Déu coronada i mediadora.

 

Judith

III.- JUDIT
Judit (= el fesol) és la protagonista del llibre que porta el seu nom (de composició fictícia) . La seua memòria se celebra el 17 de setembre.

Es caracteritza per la seua fidelitat a Déu i hi ha quines la veuen com a tipus de l’Església i de la Mare de Déu que salva al seu poble.

De la tribu de Simeó, filla de Merarí, d’extraordinària i agraciada bellesa, vidua després de tres anys de matrimoni. Incita a la resistència davant de la persecució del rei Nabucodonosor. Invoca l’ajuda del Senyor, salvador dels humils, i posa en marxa el seu gest heroic.

Adornada amb les millors gales femenines és presentada al general Holofernes, que queda prendat de la seua bellesa. Després d’un gran festí, el general i els seus caps queden profundament dormits. Judit complix el seu propòsit, decapita el general i fica el seu cap en l’alforja. Ix cap a Betulia i els seus ciutadans la reben triomfalment; ataquen el campament assiri i aconseguixen una gran victòria. Després es reunixen per a lloar i donar gràcies a Déu. Judit entona enmig del poble jueu un himne d’acció de gràcies (Jd. 16,13-16) , com María, perquè ha manifestat en ella la seua grandesa. És figura de María perquè, com ella, va ser signe d’esperança i protecció per al poble de Déu.

La fidelitat a Déu, la videutat irreprensible, l’oració, el dejuni quotidià, l’observança de les normes en els aliments, la generositat, l’absoluta confiança en Déu, fa de Judit un verdader model per a tots els que, oprimits per les tribulacions de la vida, estan apunt de descoratjar-se i rendir-se.

 

Rut

 

IV.- RUT
Rut (en hebreu, grec i llatí Ruth) és una dona moabita, pagana per als israelites.

Les seues notícies seues ens les proporciona el llibre que porta el seu nom i redactat molts segles després dels fets narrats. Posa de relleu les qualitats i característiques de la dona.

En els temps dels jutges, una família de Betlem, Elimélec i Noemí amb els seus dos fills, Majlón i Kilión, a causa de la carestia, es veu obligada a emigrar a la terra de Moab. Els dos fills es casen amb dos dones del país, Rut i Orfá. Pare i fills moren sense deixar prole i Noemí, vidua i anciana, decidix tornar a la seua terra. Les dos nores decidixen acompanyar-la, però Noemí els aconsella que es queden. Orfá accedix, però Rut respon: «… on tu vages, aniré yo… el teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu; on tu muigues, jo moriré» (Rut 1,16-17) , i la seguix sense vacil·lar.»

Sogra i nora arriben a Betlem en l’època de la sega de l’ordi. Rut espigolarà i, casualment, es troba en el camp de Booz, de la família d’Elimélec, parent del sogre de Rut. Es guanya el seu favor i és invitada a espigolar sempre darrere dels segadors.

Seguint la llei del levirat Booz pot casar-se amb Rut, de qui naix un fill cridat Obed, pare de Jesé i avi de David, avantpassat de Jesús, nascut també en Betlem.

La relació entre Rut i Noemí és model d’una vertadera i autèntica amistat entre dones, comparable a la que es dóna entre Jonatán i David.»

 

Tondo del abside

 

Contacte