La Capella

Recorregut Virtual a la Capella de la Mare de Deu de la Font

 

CONSTRUCCIO DE LA PRIMERA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU

En l´any 1719 els parroquians de Villalonga començaren a fer acapte de diners per a sufragar la construccio d´una capelleta per a resguardar la seua verge de la intemperie, junt a la font, perque l´aigua fora eterna. Després del robatori de la imatge i la miraculosa intercessió de la Mare de Déu que feu que un xiquet de bolquers indicara el lloc on es trovaba amagada la imatge, els veïns de Vilallonga la tornaren al lloc d´abans i torna a brollar copiosament l´aigua de la font. Això va fer que decidiren eregir una ermita per a proporcionar seguretat a la imatge i per la seua veneració. La seua composició fou d´una sola nau amb un altar presidit per la venerada imatge.

En la part frontal de l´altar de la capelleta havía un quadre presidit per una representació de la Mare de Déu de la Font, flanquejada per símbols marians i per l´indispensable tema de Senent Pla.

En la part baixa de l´altar estava situat un baix relleu repujat sobre llauna de bronze, enllaunat de llenç i repintat. L´element de suport és un panell de quatre taulers de fusta de pi. La composició del quadre es divideix en tres parts fonamentals:

• Una primera part, a l´esquerra de la Verge, on apareix un llenyater amb una destral partint llenya i, al costat, una carbonera traguent fum. Junt a aquestes figures, que es troben emmarcades per una decoració vegetal amb forma circular, apareixen una serie d´elements, com un canó i un tabal de guerra. En la part superior, trobem una au fènix que trau flors per la boca. Junt a ella, hi ha la representació d´una església amb el seu campanar i una cúpula. En la part esquerra apareixen dues estandards en representació de la recient Guerra de Successió.
• En la segona part, a la dreta de la Verge apareix el llenyater d´abans arreplegant una caixeta que sura en l´aigua i al seu costat, torna a apareixer agenollat i tocant una pandereta que porta en la má.
• La tercera part correspon al centre del frontal, presidit per la Verge de la Font, envoltada per decoració vegetal a mode de marc.

 

CONSTRUCCIO DE LA SEGON CAPELLA DE LA MARE DE DÉU

La segon i actual capella es troba situada sobre el lloc on es produí el miracle de les fonts. Fou començada a construir l´any 1880, després de 161 anys d´us de la primera ermita. L´artifex fou mossèn Joan Nogueroles que degut a la profunda devoció del poble per la Verge i a més, per les reduïdes dimensions de l`ermita (la primera capelleta), van fer necessária la construcció de la actual capella. Per l´a construcció de la nova capella, es va nomenar una Junta d´Obres formada per l´alcalde Josep Pastor, els regidors Joan Giner, Fabià Mascarell, Josep Martí i com a depositari el metge del poble D. Joan Giner.

Pel mes de juny començaren a excavar la muntanyeta de l´ermita a fi de tenir espai suficient per a la nova construcció. Aquesta fou la feïna més pesada. Va durar uns tres mesos de treball. Tot seguit, el 16 de septembre s´hi va posar la primera pedra. En l´any 1884 van finalitzar les obres de la nova i actual capella de la Mare de Dèu de la Font i fou beneïda en octubre, durant les festes patronals.

Aquest esforç inicial del poble no es va acabar açí, sino que ha continuat al llarg dels anys engalanant amb ornats, manisetes, quadres i altres millores, erigint-se la capella com a símbol del poble i com a agraïment a la Verge, proporcionant-li el lloc merescut.
La construcció d´aquesta capella seguí un estil barroc, molt arrelat a la comarca. Es composa d´una planta longitudinal amb tres naus, una capçalera recta, un cor als peus de la capella i una cúpula sobre petxines en el transepte, coberta exteriorment amb teules blaves seguint l´tendencia barroca. Quant a la façana, destaca el cornisament onejant, rematat per una sèrie de macetes amb acroteris. Al centre de la façana, trobem un òval envoltat per una mena de safena que segueix la forma onejant del cornisament i una maceta amb acroteri a la part de dalt. Dins l´oval, trobem l´anagrama de la Verge Maria (Mater Amatíssima). A la part inferior de la façana, hi han dues parells de pilastres dòriques que flanquegen la porta d´acces, amb un entaulament partit on trobem dos macetes ornamentals als cantons. La porta superior de la porta, l´ocupa un frontó circular que conté unes manisetes al.lusives a la troballa i al miracle de la font. Al nínxol central hi ha una representació de la Mare de Déu de la Font. El campanar es troba adossat a l´angle dret de la façana seguint un estil semblant a les esglésies valencianes del segle XVIII.

Pel que fa a l´interior, hi predomina l´ordre corinti, sobretot als capitells de les pilastres i als modillons de les cornises. Quant a l´ornament interior, destaquen les rosasses daurades que es troben al la savolta dels arcs de mig punt que ordenen les naus. En dos nínxols situats als peus de les naus laterals figura una escultura de la Divina Aurora i una Creu de la Santa Misió dels P.P. Pauls. Als laterals de la capella es disposen una serie de quadres representatius de la troballa i el posterior miracle de la Mare de Déu de la Font. Situant-nos a l´altar major trobem als laterals dos mosaics, un d´ells fa referència al patronatge de la Mare de Déu de la Font l´any 1962, amb l´declaració feta pel Papa Juan XXIII i amb els noms dels confrares de l´Confraría de la Verge de la Font. L´altre mosaic al.lusiu a la protecció de la Mare de Déu front al terratremol de l´any 1748.

Darrere de l´altar major trobem un retaule esculpit en fusta, on está situada la venerada imatge de la Mare de Déu de la Font.

Finalment a l´esquerra de l´altar esta situada la sagristia, que conserva un quadre de Mossén Joan Nogueroles Esquerdo, principal promotor d´aquesta capella. Les restes d´aquest inoblidable religiós foren enterrades a la mateix capella